Silencio

I un silenci esdevingué permeable a tota la nostra ment. Tot de una va semblar  una mort mental. Ni color blanc ni ment en blanc. Silenci. I un silenci esdevingué permeable a tota la nostra ment. Hui ja fa dos anys, tal volta ja són quatre, tot segueix el mateix, en silenci, el temps corre inadvertit. Temps que passa sense veu, en silenci.

Ahir recordava el teu somriure, demà triaré de no saber res de tu. Silenci. I un silenci esdevingué permeable a tota la nostra ment. Tranquil.la i despiadada sortia sense ganes amb una boira força memorable.

Sense por i sense desitjos, amb silenci, sense somnis, amb el vuit de les nostres ànimes, sense records i sense vida, un silenci esdevé permeable a tota la nostra ment.

Calla!, no tries res, no respires que t’enveneniràs. No xiules al vent que el silenci t’arrossega i no hi ha res, ni tan sols la soledat. No t’amagues que el silenci no es teu. I un silenci esdevindrà permeable a tota la nostra ment. Tot de una semblarà no res. Por i decepció, un silenci vuit entre hores mortes en un mar de desenganys, oles marines que t’enganyen i et fan eco, eco, eco!!.

Silenci. I un silenci ès tota la meua trista vida. Silenci. I un silenci és tot el meu cos enverinat. Silenci. I un silenci no pot omplir tot el meu cor carregat de  somnis, mentides, cels, desitjos, vuit dels desenganys, cobert de tota la meua vida.

I en el meu lloc, trista i sola no hi ha pau, no hi ha fam, ni somriure, ni piedat, no hi ha amor, ni guerra, no hi ha res, no hi ha silenci, no hi ha feliços nadals…

I un silenci esdevé permeable a tota la meua ment cada vegada que veig la teua foto. Un silenci omplit de tantes coses vuides…

Un silenci amagat en els nostres ossos, un silenci sortit de les profunditats, un silenci carregat de tanta por i patiments. Un silenci tan permeable a nosaltres mateixos…

~ por sin peras en el olmo en Agosto 30, 2008.